Connexió a terra.

Un concepte important de les instal·lacions domèstiques és la connexió a terra.

A l'exterior dels edificis, i clavat dins la terra, hi ha una barra de coure d'uns dos metres de llargada i uns 13 centímetres de diàmetre, que es diu electrode. Aquesta barra està connectada a un cable que arriba fins als endolls. Cadascun dels endolls, a més dels dos orificis per on s'introdueix la clavilla, té unes pestanyes metàl·liques entre els dos forats, les quals estan connectades amb el cable que arriba de la barra de coure soterrada.

La connexió a "terra", a banda d'altres beneficis, ens protegeix de possibles accidents. El terra està sempre a 0 V, per tant, si per qualsevol raó, el metall d'alguna de les màquines o components elèctrics que fem servir queda carregat elèctricament, la connexió a terra farà que es descarregui al moment, ja que les càrregues elèctriques posítives tendeixen a moures cap a punts de potencial més baix, és a dir cap als 0 V.

Si per contra, l'aparell no tingués la connexió a terra, i tingués la mala sort de quedar en contacte amb un voltatge alt (per exemple 230V), aquest voltatge alt no es descarregaria fins que d'alguna manera algun element fes de pont fins al terra; si tinguéssim la pega de tocar l'aparell en aquestes condicions, nosaltres faríem de camí fins a terra per les càrregues elèctriques i podríem morir. Gràcies a la connexió a terra, els xassis dels aparells es descarreguen d'immediat evitant els possibles accidents.