Béns de consum i béns de producció. Sectors de producció.

Som encara dins del procés de tria del producte que ha de fabricar la nostra empresa.

Vam veure a la classe anterior que els productes podien ser béns o serveis.

Els serveis són intangibles i es refereixen a tasques que l'empresa realitza pels seus clients: ensenyament, neteja, administració, organització...

Els béns són objectes materials fabricats a partir de la transformació de matèries primeres o materials.

Hi ha dos tipus de béns: béns de consum i béns de producció.

Bé de consum: és aquell bé que no es fa servir per a construir un altre producte que després es vendrà. El consumidor final el compra per a fer-lo servir ell o la seva família directament. Per exemple un full de paper comprat per un alumne de l'ESO.

Bé de producció: és aquell bé que és comprat per una indústria per tal de fabricar un producte que després serà vengut. Per exemple, un full de paper comprat per una empresa que imprimeix tríptics publicitaris.

Veiem doncs que un mateix producte, el full de paper, pot ser bé de consum o bé de producció segons qui el compri i quin ús en faci.

Potser amb això ja ens podrem fer una idea sobre quina mena de producte produir a la nostra empresa: un servei, un bé de consum o un bé de producció.

També és important que comprenguem a quin sector pertany l'empresa que volem crear. Moltes vegades escoltem als nostre polítics i economistes pronunciar els mots "Sector Primari" , "Sector Secundari" o "Sector Terciari". És important que sapiguem què volen dir.

Sector Primari: pertanyen al sector primari les indústries que es dediquen a l'obtenció de matèries primeres. Per exemple l'agricultura o la ramaderia. Existeix una certa confusió pel que fa a la mineria. De sempre, la mineria antiga s'havia considerat del sector primari. Avui dia, però, donat el grau de tecnificació dels mètodes extractius alguns autors consideren que la mineria pertany al sector secundari.

Foto de L.Miguel Bugallo Sánchez



Sector Secundari: pertanyen al sector secundari les indústries que es dediquen a transformar matèries primeres o materials en productes acabats. Per exemple, les fàbriques o les empreses constructores.

Sector Terciari: pertanyen al sector terciari les empreses que es dediquen a oferir els "Serveis". Per exemple, els comerços, botigues, bars, restaurants, hotels, bancs, escoles, agències de viatges, empreses de neteja...

Plàstic a partir de bolets

Raw material

Raw material II

Goma sintètica a partir de matèries primeres.

ACTIVITATS

1.- Tradueix i defineix les següents paraules:

feedstock, raw materials, commodities, corn, rubber, source, sugar, starch, goods, finish products, intermediate materials, oil, crude oil, seed, mushrooms.

2.- Fes servir el traductor de google per a saber com sonen les anteriors paraules i practica la seva sonoritat.  

Unitat 6. Primeres matèries. Procés de fabricació. Comercialització. ANEM A MUNTAR UNA EMPRESA

ANEM A MUNTAR UNA EMPRESA.

La Unitat 5 no la treballarem de manera lineal, sinó que, a partir de l'objectiu de muntar una empresa, anirem estudiant, i comprenent, els diversos conceptes que tenim programats per a segon d'ESO, relatius a empreses, matèries, materials, gestió de productes, màrqueting, etc.

Començarem amb l'objectiu de muntar una empresa.

De primeres, ens enfrontarem al projecte de manera individual; en una fase més avançada, organitzarem grups amb interessos semblants.

Per a poder muntar una empresa, primer hem de saber què és una empresa.

Què és una empresa?

Una empresa és una organització amb personalitat jurídica (això vol dir que està definida per una escriptura com si fos una casa o un pis), que està formada per persones que fan servir mitjans de producció ( els mitjans de producció són les màquines, els mètodes, els processos...) per a fabricar o obtenir béns o serveis; intentant guanyar diners o, com a mínim, no perdre'n.

Fixa't que hem parlat de béns i serveis. Anem a veure què són els béns i els serveis.

Els béns i els serveis són el conjunt de productes necessaris per a viure amb comoditat.

Béns: són els productes materials, que es poden tocar, que s'obtenen mitjançant un procés de transformació, que es fabriquen. És a dir a partir d'unes primeres matèries, després d'un procés de transformació d'aquestes primeres matèries, obtenim els materials i el producte acabat.

Serveis: són productes que no es poden tocar, però que apareixen també gràcies a la feina d'alguna empresa, per exemple l'ensenyament, el que ens proporciona una agència de viatges, la neteja, el perruquer...

A la definició de béns han sortit els mots material i matèria primera. Saps què són?

Matèria primera: és aquella substància que trobem a la natura, i que extraiem de la natura amb la intenció de fer-la servir més endavant per a fabricar algun material o producte. Les matèries primeres no han sofert encara cap procés de transformació. Per exemple: els troncs dels arbres, la pedra, el petroli, el fang...

Material: és un producte que es forma quan transformem la matèria primera i la deixem a punt per a més endavant fabricar un producte acabat. Els materials encara no són un producte acabat, sinó que serviran per a fabricar-lo en el futur, però tampoc no estan igual com estaven a la natura perquè ja han sofert un procés de transformació. Per exemple: taulons de fusta, totxanes, ciment, boletes de polietilè...

ACTIVITAT

1.- Fes una llista de cinc matèries primeres. De cadascuna, escriu-ne el nom de dos materials que es fabriquin a partir d'elles. Escriu el nom de dos productes que continguin cadascun dels materials que has escrit. Procura que la presentació sigui correcte. Recorda que comences un dossier nou. No t'oblidis de posar els títols, la data, els subratllats, els marges correctes, la lletra adequada, els colors...

Transformadors ideals.

Si fas click damunt la imatge, es farà més gran.

Un transformador és una màquina elèctrica que converteix un voltatge (diferència de potencial o tensió) que li arriba al primari, en un voltatge diferent que surt del seu secundari. També converteix una intensitat de corrent que li arriba al primari , en una altra intensitat de corrent que surt del seu secundari. Tot i que fa aquestes conversions, la freqüència es manté del primari al secundari.

Als transformadors, se'ls anomena ideals quan la potència que els arriba al primari és la mateixa que la potència que els surt del secundari. 

Si, en canvi, la potència que els arriba al primari és més gran que la potència que els surt del secundari, el transformador no és ideal; això passa perquè una part de l'energia elèctrica de la potència que entra al transformador es converteix en energia calorífica; per això els transformadors sempre estan calents. En realitat, no existeix cap transformador ideal al 100%.

A segon d'ESO, només farem problemes amb transformadors que considerarem ideals.

Ja hem vist quines utilitats tenen els transformadors.

Per exemple, de les centrals elèctriques, surt un voltatge d'un 6000 volts; gràcies a un transformador, aquest voltatge es pot elevar fins als 380.000 volts.

Un altre exemple. Els ordinadors que feu servir funcionen a 19 V. És per això que el cable de l'ordinador té un transformador que converteix els 230 V de la xarxa elèctrica, en 19 V.

Activitat

Tenim un transformador que al primari té 23 espires, i al secundari 5. Si la tensió que li arriba val 230 V, quina serà la tensió que surti del transformador al secundari?

I si la intensitat de corrent al primari val 0,1 A, quan valdrà la intensitat de corrent al secundari?

El camí de l'electricitat des de la central elèctrica fins a casa.

 Imatge de la Wikipèdia amb permís d'ús

Les centrals elèctriques acostumen a estar lluny dels llocs on es consumeix l'electricitat, cal desenvolupar un sistema de cablejat, amb diversos elements de distribució i transformació, que fan arribar el corrent elèctric a les ciutats.

Si posem l'exemple d'una central hidroelèctrica:

De la central hidroelèctrica surt un voltatge (també es pot dir tensió o diferència de potencial) que val entre 6000 i 15000 V de valor eficaç.

Un cop ha sortit de la central es transforma aquest voltatge des dels 6.000 o 15.000 V fins a un valor d'entre 100.000 i 400.000 V. Aquesta transformació es produeix amb una màquina que s'anomena transformador i que vam estudiar a l'última classe. Per què pugem el voltatge fins a 400.000 V?, doncs perquè d'aquesta manera al llarg del transport hi ha menys pèrdues energètiques.

Explicació:

L'efecte Joule diu que quan circula un corrent per un cable metàl·lic, la potència que es perd en forma de calor val

Potència perduda= I x I x (Resistència del cable)

És a dir, de tota la potència que dóna la central, una petita part es perd en forma de calor.

Si mirem l'equació de més amunt, veiem que si fem que I sigui més baixa, el resultat de la multiplicació serà més baix, per tant hi haurà menys pèrdues en forma de calor. ¿I es pot fer això de baixar la I? Doncs sí.

La potència que dóna la central val:

Potència que dóna la central elèctrica = V x I

Però haig de tenir en compte que, encara que canviï la I i la faci més petita, la P que dóna la central no varia, és la que és, per tant si la multiplicació de (V x I), continua donant el mateix, i el que faig és fer més petita la I, el que per força passa és que es fa més gran la V. Si baixo I, puja la V; o el que és el mateix, si pujo la V, baixa la I.

És per això que el voltatge V que surt de les centrals elèctriques, es puja des de 6000V fins a 400.000 V, perquè així la I baixa i hi ha menys pèrdues energètiques en forma de calor.

Així un cop elevem el voltatge que surt de la central elèctrica fins a 400.000 V, el corrent (que ha baixat i provoca menys pèrdues que si no hagués baixat) viatja a través del paisatge fins arribar a una estació transformadora que està més a prop de les ciutats. En aquestes estacions, el voltatge torna a transformar-se fins a valors més baixos per anar-nos apropant a la tensió que necessita la gent. Posteriorment, el corrent continua viatjant, apropant-se cada vegada més a les llars, i passa per altres estacions transformadores que van baixant el seu voltatge.

A l'últim, arriba a les nostres llars amb un valor de 230 V de valor eficaç, que s'anomena de baixa tensió. Tot i això, no hem d'oblidar que un voltatge de 230 V, tot i anomenar-se de baixa tensió, és prou gran com per poder matar una persona.

EXERCICI de RECERCA

1.- Sembla que entre les Illes Balears i València, hi ha uns cables que van per sota del mar  i que transporten energia entre la península i Mallorca.
Fes una investigació i escriu un petit article, de no més de quinze línies, amb alguna imatge, en el qual expliquis com és aquest cable, de què està fet, quin gruix té, quina mena d'aïllant té, i qualsevol detall que consideris important.

Fes-ho al full d'exercicis del Drive.

Centrals productores d'electricitat.

Central Tèrmica de Pasai Donibane (Guipúscoa)

A l'escrit anterior, vam comprendre com funcionaven els generadors, que són les màquines que fabriquen el corrent elèctric a partir d'un gir.

Aquests generadors, amb diversos dissenys, són els que trobem a la majoria de centrals productores d'electricitat. Avui dia, la gran majoria de centrals produeixen corrent altern, per tant, gairebé totes elles posseeixen generadors de corrent altern. Gairebé totes elles, també, produeixen aquest corrent altern aprofitant el moviment d'algun component que gira empès per alguna força natural. Les centrals elèctriques es diferencien les unes de les altres per la manera com s'obté el gir que després s'aprofitarà per a generar corrent elèctric.

Només hi ha un tipus de central que no produeix corrent elèctric a partir d'un gir: les centrals solars fotovoltàiques. Les plaques solars fotovoltaiques converteixen l'energia dels raigs de sol en corrent elèctric només per les característiques del material que forma les plaques, a causa de l'anomenat “efecte fotoelèctric”.

Les centrals solars tèrmiques sí que busquen el gir, ja que fan servir l'escalfor del sol per a bullir aigua, convertir-la en vapor i amb aquest vapor fer girar una turbina.

Per tant, els diferents tipus de centrals que avui produeixen l'electricitat són:

Centrals tèrmiques, centrals nuclears, centrals hidroelèctriques, centrals eòliques, centrals solars, i, en menor grau, les centrals geotèrmiques i les centrals mareomotrius.

Tot i que aquest tipus de centrals les estudiaràs en profunditat a tercer d'ESO, anem a fer un petit tastet:

Centrals Tèrmiques

El seu funcionament consisteix a aconseguir elevades temperatures mitjançant la crema de carbó, fuel o gas; amb aquesta temperatura elevada, es fa bullir aigua, la qual es converteix en vapor. El vapor surt a una pressió molt elevada (igual com passa a les olles express) i fa girar una mena de molins o turbines. Aquestes turbines estan soldades a un eix i a un sistema de transmissió del gir que acaba fent girar les espires del generador de corrent altern, o els imants (segons sigui el disseny) tal com vam estudiar quan vam veure els generadors.

La combustió del fuel, del gas o del carbó produeix elevades emissions de CO2; un gas que d'una banda té l'efecte beneficiós de mantenir constant la temperatura de la Terra des de fa milions d'anys, però que per altra banda, si arriba a emetre's en excés, podria produir un escalfament excessiu de l'atmosfera que alteraria el clima de manera perjudicial per l'economia i, segons els nivells, per la salut de l'espècie humana i de la resta d'espècies.

Centrals Nuclears

En realitat, les centrals nuclears funcionen igual que les centrals tèrmiques, amb l'única diferència que la temperatura elevada que haurà de fer bullir l'aigua per aconseguir el vapor s'obté de l'energia que es desprèn en una explosió nuclear controlada dins del reactor (fissió nuclear). És a dir, l'explosió nuclear genera una calor que fa bullir l'aigua que es convertirà en vapor, i aquest vapor farà girar una turbina que farà girar les espires del generador. 

Central Nuclear de Rio de Janeiro

Les centrals nuclears impliquen un greu risc d'accidents catastròfics amb efectes a llarg termini i amb molt d'abast geogràfic. També es fa difícil decidir què es fa amb els residus radioactius. La contaminació radioactiva provoca càncer.

Centrals Hidroelèctriques

El gir del generador s'aconsegueix amb la força de l'aigua que estava emmagatzemada al pantà i que es deixa sortir. L'aigua, a gran velocitat, fa girar una turbina que farà girar els components adequats del generador altern. 

Central Hidrolèctrica de Alto de Grandas (Astúries)

 Aquest sistema de generació d'energia no produeix emissions de CO2; l'única pega és l'alteració del paisatge, de la fauna i de la flora, i l'expropiació de terrenys i habitatges que suposa l'aparició d'un pantà.

Centrals Eòliques

El gir del generador s'aconsegueix amb la força del vent que fa girar les aspes d'un gran molí. Aquest gir s'aprofita per fer girar el component adequat del generador.

Parc eòlic. Foto de Tomasz Sienicki

 Aquest sistema de generació tampoc no produeix emissions de CO2. La seva pega és l'impacte visual i el perill d'impacte amb determinades espècies d'ocells.

Centrals Geotèrmiques

Aprofiten l'escalfor de l'interior del planeta, per a convertir l'aigua en vapor i amb la força del vapor fer girar una turbina. Aquest gir serà el que farà girar el component adequat del generador.

 Central geotèrmica de Filipines. (Foto de Mike Gonzalez)

Centrals mareomotrius

S'aprofiten els corrents d'aigua marina que es generen durant la pujada i la baixada de les marees per tal de fer girar els components adequats del generador.

 Central mareomotriz del rio Rance. (Fotografia de Dani 7C3)

Centrals solars tèrmiques

Les centrals solars tèrmiques busquen el gir fent servir l'escalfor del sol per a bullir aigua, convertir-la en vapor i amb aquest vapor fer girar una turbina.

 Central termosolar. Origen de la imatge.

Centrals Solars Fotovoltaiques

Com ja hem explicat, aquestes centrals no busquen obtenir un moviment giratori, sinó que busquen la generació de corrent elèctric mitjançant l'efecte fotoelèctric. 

 Planta solar fotovoltaica. (Fotografia de les forces aèries dels USA)

.
L'efecte fotoelèctric és un fenomen natural que fa que quan una radiació electromagnètica (per exemple la llum) incideix sobre determinats materials (metall o fibra de carboni) s'emeten electrons.

Perquè et facis una idea de en quina proporció es fan servir aquestes diferents centrals a tot el món per obtenir electricitat, podem llegir les dades que donava Pierre-René Beauquis en una entrevista a La Vanguardia. Les dades corresponen al període des del 2005 fins al 2010.

Del 100% d'energia produïda, tenim:

 

35% Petroli	CENTRALS TÈRMIQUES
26% Carbó
24% Gas
7,5% Atòmica	CENTRALS NUCLEARS
6,5% Hidroelèctrica	PANTANS
1% Alternatives	CENTRALS SOLARS I EÒLIQUES

 

El senyor Beauquis, geòleg i economista, és un ferm defensor de l'energia nuclear. No hi ha dubte que l'energia nuclear representa una font d'energia que no genera quasi diòxid de carboni, molt barata, i eficaç; no obstant això, l'ús de l'energia nuclear s'està començant a deixar de banda per dues raons: la difícil gestió dels residus radioactius i el risc d'accident que, malgrat tots els sistemes de seguretat que es puguin activar, no es pot evitar del tot. Un accident implicaria uns efectes destructius excessius, tal com hem pogut veure fa ben poc al terratrèmol que va patir Japó.

Activitat 

Escull un central elèctrica, qualsevol de les moltes que hi ha al món, i del tipus que sigui.
Escriu-ne el nom, la localització, i explica en deu línies com és i què fa, i enganxa damunt la teva feina una fotografia de la central.