Què cal saber per la recuperació del primer i segon trimestre?

Primer Trimestre



Què és el corrent elèctric? http://segonesotecnologia.blogspot.com/2011/09/magnituds-carrega-electrica-corrent.html

Què diu la llei d'Ohm?http://segonesotecnologia.blogspot.com/2011/10/la-llei-dohm.html

Què és la resistència elèctrica?http://segonesotecnologia.blogspot.com/2011/09/magnituds-electriques-ii-resistencia-i.html

Què és la potència elèctrica?http://segonesotecnologia.blogspot.com/2011/11/receptors-i-potencia-electrica.html

Què és l'energia?http://segonesotecnologia.blogspot.com/2011/11/potencia-i-energia.html


Digues els principals elements d'un circuït elèctric; els seus noms i per què serveixen.http://segonesotecnologia.blogspot.com/2011/12/circuit-electric-components-del-circuit.html


Segon Trimestre

Diferències entre corrent altern i corrent continu http://segonesotecnologia.blogspot.com/2012/02/corrent-altern-i.html

Comprendre i saber quan val el potencial en qualsevol instant de temps a la gràfica que relaciona la tensió alterna amb el temps. http://segonesotecnologia.blogspot.com/2012/02/corrent-altern-i.html

A partir d'una gràfica que relacioni tensió alterna i temps, saber trobar el valor màxim de la tensió alterna, el valor eficaç, el període i la freqüència. http://segonesotecnologia.blogspot.com/2012/02/corrent-altern-ii-valor-maxim-valor.html

Explicar com funciona, què fa, i com està fet un generador de corrent continu. http://segonesotecnologia.blogspot.com/2012/02/generadors-de-corrent-altern-generadors.html

Explicar com funciona, què fa, i com està fet un generador de corrent altern. http://segonesotecnologia.blogspot.com/2012/02/generadors-de-corrent-altern-generadors.html

Explicar l'essència del funcionament de cadascuna de les centrals elèctriques que hem estudiat: Centrals Tèrmiques, Centrals Nuclears, Central Hidroelèctrica, Central Solar Fotovoltaica, Central Solar Tèrmica, Central Eòlica, Central Mareomotriu,Central Geotèrmica. http://segonesotecnologia.blogspot.com/2012/03/centrals-productores-delectricitat.html

Tercer Trimestre

Què és una empresa? http://segonesotecnologia.blogspot.com/2012/03/unitat-6-primeres-materies-proces-de.html

Quina diferència hi ha entre un bé i un servei? http://segonesotecnologia.blogspot.com/2012/03/unitat-6-primeres-materies-proces-de.html

Quina diferència hi ha entre un bé de consum i un bé de producció? http://segonesotecnologia.blogspot.com/2012/03/bens-de-servei-i-bens-de-produccio.html

Defineix: Matèria primera, Material, Producte Acabat http://segonesotecnologia.blogspot.com/2012/03/unitat-6-primeres-materies-proces-de.html

Explica a que ens referim quan parlem de la forma jurídica de l'empresa, i digues que és la responsabilitat limitada i què és la responsabilitat il·limitada. http://segonesotecnologia.blogspot.com/2012/05/tipus-dempreses-segons-qui-en-sigui-el.html

Transformadors ideals.

Si fas click damunt la imatge, es farà més gran.

Un transformador és una màquina elèctrica que converteix un voltatge (diferència de potencial o tensió) que li arriba al primari, en un voltatge diferent que surt del seu secundari. També converteix una intensitat de corrent que li arriba al primari , en una altra intensitat de corrent que surt del seu secundari. Tot i que fa aquestes conversions, la freqüència es manté del primari al secundari.

Als transformadors, se'ls anomena ideals quan la potència que els arriba al primari és la mateixa que la potència que els surt del secundari. 

Si, en canvi, la potència que els arriba al primari és més gran que la potència que els surt del secundari, el transformador no és ideal; això passa perquè una part de l'energia elèctrica de la potència que entra al transformador es converteix en energia calorífica; per això els transformadors sempre estan calents. En realitat, no existeix cap transformador ideal al 100%.

A segon d'ESO, només farem problemes amb transformadors que considerarem ideals.

Ja hem vist quines utilitats tenen els transformadors.

Per exemple, de les centrals elèctriques, surt un voltatge d'un 6000 volts; gràcies a un transformador, aquest voltatge es pot elevar fins als 380.000 volts.

Un altre exemple. Els ordinadors que feu servir funcionen a 19 V. És per això que el cable de l'ordinador té un transformador que converteix els 230 V de la xarxa elèctrica, en 19 V.

Activitat

Tenim un transformador que al primari té 23 espires, i al secundari 5. Si la tensió que li arriba val 230 V, quina serà la tensió que surti del transformador al secundari?

I si la intensitat de corrent al primari val 0,1 A, quan valdrà la intensitat de corrent al secundari?

El camí de l'electricitat des de la central elèctrica fins a casa.

 Imatge de la Wikipèdia amb permís d'ús

Les centrals elèctriques acostumen a estar lluny dels llocs on es consumeix l'electricitat, cal desenvolupar un sistema de cablejat, amb diversos elements de distribució i transformació, que fan arribar el corrent elèctric a les ciutats.

Si posem l'exemple d'una central hidroelèctrica:

De la central hidroelèctrica surt un voltatge (també es pot dir tensió o diferència de potencial) que val entre 6000 i 15000 V de valor eficaç.

Un cop ha sortit de la central es transforma aquest voltatge des dels 6.000 o 15.000 V fins a un valor d'entre 100.000 i 400.000 V. Aquesta transformació es produeix amb una màquina que s'anomena transformador i que vam estudiar a l'última classe. Per què pugem el voltatge fins a 400.000 V?, doncs perquè d'aquesta manera al llarg del transport hi ha menys pèrdues energètiques.

Explicació:

L'efecte Joule diu que quan circula un corrent per un cable metàl·lic, la potència que es perd en forma de calor val

Potència perduda= I x I x (Resistència del cable)

És a dir, de tota la potència que dóna la central, una petita part es perd en forma de calor.

Si mirem l'equació de més amunt, veiem que si fem que I sigui més baixa, el resultat de la multiplicació serà més baix, per tant hi haurà menys pèrdues en forma de calor. ¿I es pot fer això de baixar la I? Doncs sí.

La potència que dóna la central val:

Potència que dóna la central elèctrica = V x I

Però haig de tenir en compte que, encara que canviï la I i la faci més petita, la P que dóna la central no varia, és la que és, per tant si la multiplicació de (V x I), continua donant el mateix, i el que faig és fer més petita la I, el que per força passa és que es fa més gran la V. Si baixo I, puja la V; o el que és el mateix, si pujo la V, baixa la I.

És per això que el voltatge V que surt de les centrals elèctriques, es puja des de 6000V fins a 400.000 V, perquè així la I baixa i hi ha menys pèrdues energètiques en forma de calor.

Així un cop elevem el voltatge que surt de la central elèctrica fins a 400.000 V, el corrent (que ha baixat i provoca menys pèrdues que si no hagués baixat) viatja a través del paisatge fins arribar a una estació transformadora que està més a prop de les ciutats. En aquestes estacions, el voltatge torna a transformar-se fins a valors més baixos per anar-nos apropant a la tensió que necessita la gent. Posteriorment, el corrent continua viatjant, apropant-se cada vegada més a les llars, i passa per altres estacions transformadores que van baixant el seu voltatge.

A l'últim, arriba a les nostres llars amb un valor de 230 V de valor eficaç, que s'anomena de baixa tensió. Tot i això, no hem d'oblidar que un voltatge de 230 V, tot i anomenar-se de baixa tensió, és prou gran com per poder matar una persona.

EXERCICI de RECERCA

1.- Sembla que entre les Illes Balears i València, hi ha uns cables que van per sota del mar  i que transporten energia entre la península i Mallorca.
Fes una investigació i escriu un petit article, de no més de quinze línies, amb alguna imatge, en el qual expliquis com és aquest cable, de què està fet, quin gruix té, quina mena d'aïllant té, i qualsevol detall que consideris important.

Fes-ho al full d'exercicis del Drive.

Centrals productores d'electricitat.

Central Tèrmica de Pasai Donibane (Guipúscoa)

A l'escrit anterior, vam comprendre com funcionaven els generadors, que són les màquines que fabriquen el corrent elèctric a partir d'un gir.

Aquests generadors, amb diversos dissenys, són els que trobem a la majoria de centrals productores d'electricitat. Avui dia, la gran majoria de centrals produeixen corrent altern, per tant, gairebé totes elles posseeixen generadors de corrent altern. Gairebé totes elles, també, produeixen aquest corrent altern aprofitant el moviment d'algun component que gira empès per alguna força natural. Les centrals elèctriques es diferencien les unes de les altres per la manera com s'obté el gir que després s'aprofitarà per a generar corrent elèctric.

Només hi ha un tipus de central que no produeix corrent elèctric a partir d'un gir: les centrals solars fotovoltàiques. Les plaques solars fotovoltaiques converteixen l'energia dels raigs de sol en corrent elèctric només per les característiques del material que forma les plaques, a causa de l'anomenat “efecte fotoelèctric”.

Les centrals solars tèrmiques sí que busquen el gir, ja que fan servir l'escalfor del sol per a bullir aigua, convertir-la en vapor i amb aquest vapor fer girar una turbina.

Per tant, els diferents tipus de centrals que avui produeixen l'electricitat són:

Centrals tèrmiques, centrals nuclears, centrals hidroelèctriques, centrals eòliques, centrals solars, i, en menor grau, les centrals geotèrmiques i les centrals mareomotrius.

Tot i que aquest tipus de centrals les estudiaràs en profunditat a tercer d'ESO, anem a fer un petit tastet:

Centrals Tèrmiques

El seu funcionament consisteix a aconseguir elevades temperatures mitjançant la crema de carbó, fuel o gas; amb aquesta temperatura elevada, es fa bullir aigua, la qual es converteix en vapor. El vapor surt a una pressió molt elevada (igual com passa a les olles express) i fa girar una mena de molins o turbines. Aquestes turbines estan soldades a un eix i a un sistema de transmissió del gir que acaba fent girar les espires del generador de corrent altern, o els imants (segons sigui el disseny) tal com vam estudiar quan vam veure els generadors.

La combustió del fuel, del gas o del carbó produeix elevades emissions de CO2; un gas que d'una banda té l'efecte beneficiós de mantenir constant la temperatura de la Terra des de fa milions d'anys, però que per altra banda, si arriba a emetre's en excés, podria produir un escalfament excessiu de l'atmosfera que alteraria el clima de manera perjudicial per l'economia i, segons els nivells, per la salut de l'espècie humana i de la resta d'espècies.

Centrals Nuclears

En realitat, les centrals nuclears funcionen igual que les centrals tèrmiques, amb l'única diferència que la temperatura elevada que haurà de fer bullir l'aigua per aconseguir el vapor s'obté de l'energia que es desprèn en una explosió nuclear controlada dins del reactor (fissió nuclear). És a dir, l'explosió nuclear genera una calor que fa bullir l'aigua que es convertirà en vapor, i aquest vapor farà girar una turbina que farà girar les espires del generador. 

Central Nuclear de Rio de Janeiro

Les centrals nuclears impliquen un greu risc d'accidents catastròfics amb efectes a llarg termini i amb molt d'abast geogràfic. També es fa difícil decidir què es fa amb els residus radioactius. La contaminació radioactiva provoca càncer.

Centrals Hidroelèctriques

El gir del generador s'aconsegueix amb la força de l'aigua que estava emmagatzemada al pantà i que es deixa sortir. L'aigua, a gran velocitat, fa girar una turbina que farà girar els components adequats del generador altern. 

Central Hidrolèctrica de Alto de Grandas (Astúries)

 Aquest sistema de generació d'energia no produeix emissions de CO2; l'única pega és l'alteració del paisatge, de la fauna i de la flora, i l'expropiació de terrenys i habitatges que suposa l'aparició d'un pantà.

Centrals Eòliques

El gir del generador s'aconsegueix amb la força del vent que fa girar les aspes d'un gran molí. Aquest gir s'aprofita per fer girar el component adequat del generador.

Parc eòlic. Foto de Tomasz Sienicki

 Aquest sistema de generació tampoc no produeix emissions de CO2. La seva pega és l'impacte visual i el perill d'impacte amb determinades espècies d'ocells.

Centrals Geotèrmiques

Aprofiten l'escalfor de l'interior del planeta, per a convertir l'aigua en vapor i amb la força del vapor fer girar una turbina. Aquest gir serà el que farà girar el component adequat del generador.

 Central geotèrmica de Filipines. (Foto de Mike Gonzalez)

Centrals mareomotrius

S'aprofiten els corrents d'aigua marina que es generen durant la pujada i la baixada de les marees per tal de fer girar els components adequats del generador.

 Central mareomotriz del rio Rance. (Fotografia de Dani 7C3)

Centrals solars tèrmiques

Les centrals solars tèrmiques busquen el gir fent servir l'escalfor del sol per a bullir aigua, convertir-la en vapor i amb aquest vapor fer girar una turbina.

 Central termosolar. Origen de la imatge.

Centrals Solars Fotovoltaiques

Com ja hem explicat, aquestes centrals no busquen obtenir un moviment giratori, sinó que busquen la generació de corrent elèctric mitjançant l'efecte fotoelèctric. 

 Planta solar fotovoltaica. (Fotografia de les forces aèries dels USA)

.
L'efecte fotoelèctric és un fenomen natural que fa que quan una radiació electromagnètica (per exemple la llum) incideix sobre determinats materials (metall o fibra de carboni) s'emeten electrons.

Perquè et facis una idea de en quina proporció es fan servir aquestes diferents centrals a tot el món per obtenir electricitat, podem llegir les dades que donava Pierre-René Beauquis en una entrevista a La Vanguardia. Les dades corresponen al període des del 2005 fins al 2010.

Del 100% d'energia produïda, tenim:

 

35% Petroli	CENTRALS TÈRMIQUES
26% Carbó
24% Gas
7,5% Atòmica	CENTRALS NUCLEARS
6,5% Hidroelèctrica	PANTANS
1% Alternatives	CENTRALS SOLARS I EÒLIQUES

 

El senyor Beauquis, geòleg i economista, és un ferm defensor de l'energia nuclear. No hi ha dubte que l'energia nuclear representa una font d'energia que no genera quasi diòxid de carboni, molt barata, i eficaç; no obstant això, l'ús de l'energia nuclear s'està començant a deixar de banda per dues raons: la difícil gestió dels residus radioactius i el risc d'accident que, malgrat tots els sistemes de seguretat que es puguin activar, no es pot evitar del tot. Un accident implicaria uns efectes destructius excessius, tal com hem pogut veure fa ben poc al terratrèmol que va patir Japó.

Activitat 

Escull un central elèctrica, qualsevol de les moltes que hi ha al món, i del tipus que sigui.
Escriu-ne el nom, la localització, i explica en deu línies com és i què fa, i enganxa damunt la teva feina una fotografia de la central. 

Generadors de corrent altern. Generadors de corrent continu.

Els generadors són màquines que, a partir d'un gir, són capaces de generar un corrent elèctric I. Quan un circuït metàl·lic (un conductor) gira dins d'un camp magnètic (és a dir, a prop d'un iman) al seu interior els electrons es comencen a moure i es genera un corrent elèctric. Passa el mateix si el que gira és l'iman i el que està quiet és el conductor.

Els generadors, segons com estiguin dissenyats poden generar un corrent altern o un corrent continu. 

De primeres observarem els generadors de corrent altern.

La imatge de sota representa un generador de corrent altern:

A sota, el mateix generador uns instants després quan ha girat una mica. ¿Quina diferència hi veus respecte la imatge de dalt?

En color verd, tens la direcció de la intensitat de corrent elèctric I que es genera a causa del moviment giratori de l'aspa. Al tram A quan l'aspa gira en el sentit que marca el dibuix, es genera un corrent que va en el sentit que indica la fletxa verda. Fixa't que en el primer dibuix, quan l'aspa gira, el tram A es mou des del pol S cap al pol N, això fa que la fletxa verda de la I vagi cap a dins de la pantalla de l'ordinador. En canvi, en el segon dibuix, quan l'aspa gira, el tram A es mou des del pol N cap al pol S (a l'inrevés que abans), i això fa que la fletxa verda de la I vagi cap a nosaltres (ens apunti a nosaltres).

A totes dues imatges, la fletxa de color verd representa la intensitat que es genera en cada tram a causa del moviment de les aspes que giren i del camp magnètic de l'iman. Les aspes que giren, que estan en color vermell, freguen per la part interior dels anells metàl·lics, que estan en color negre, per aquesta raó la intensitat de corrent que es genera a les aspes passa al cable negre que està connectat a les anelles.

Ara veurem un generador de corrent continu:

 Aquest generadors, en comptes de tenir dues anelles, en té una de sola que està partida i que està soldada a les aspes que giren. En el cas d'abans, dels generadors de corrent altern, les dues anelles estaven soldades als cables negres i no giraven. Aquí, en els generadors de corrent continu, l'única anella que hi ha està partida, i cadascuna de les dues semicircunferències està soldada a cadascun dels dos extrems de les aspes, de manera que quan les aspes giren, cada semicercle frega amb els cables que estan en blau, i els transmeten la intensitat de corrent I, que és la fletxa verda.

Al dibuix següent, pots veure el mateix generador un instat després quan el gir està una mica més avançat:

Quines diferències veus entre els dos dibuixos superiors?

Fixa't que en els cables blaus el sentit de la intensitat de corrent (la direcció de les fletxes verdes) no canvia d'un dibuix a l'altre com passava abans amb els generadors de corrent altern. Intenta pensar per què. Com a pista et diré que té a veure amb la qüestió del semicercle (abans, en els generadors de corrent altern hem vist que en comptes d'un semmicercle hi havia dues anelles)

Activitat:

Intenta explicar de quina manera el fet que als generadors de corrent continu hi hagi una mena d'anella partida en forma de semicercle provoca que el corrent resultant sigui continu. Pots fer servir esquemes, lletres, fletxes... per elaborar la teva explicació.

És recomanable mirar aquest video de YouTube:

https://www.youtube.com/watch?v=ATFqX2Cl3-w
.
.

Corrent altern (II) Valor màxim. Valor eficaç. Període. Freqüència.

L'altre dia vam aprendre què és el corrent altern. Vam veure que una tensió alterna produeix una intensitat de corrent alterna. La tensió és la diferència entre el potencial d'un dels forats de l'endoll i l'altre forat. El valor de la tensió alterna va canviant cada milisegon, i la manera com canvia ens la mostra la gràfica de més amunt. L'altre dia vam aprendre, també, a interpretar aquesta gràfica.

Ara introduirem quatre valors nous que s'extrauen de la tensió alterna: el valor màxim de la tensió, el valor eficaç de la tensió, la freqüencia i el període.

Valor màxim de la tensió alterna: és el valor més elevat que agafa la tensió alterna; s'expressa en V (volts)

Valor eficaç de la tensió alterna: si connectem la tensió alterna a una resistència, aquesta resistència s'escalfarà a causa de la íntensitat alterna que circularà a través d'ella. Ara bé, si enlloc de connectar aquesta resistència a la tensió alterna, trobéssim una altra tensió, que fos contínua (és a dir que no variés cada milisegon com fa l'alterna), i que provoqués la mateixa escalfor que provoca la tensió alterna, el valor d'aquesta tensió continua seria el que anomenem valor eficaç.

Dit d'una altra manera més visual: com que la tensió alterna va canviant cada milisegon de manera que la seva gràfica sembla una muntanya russa, els seus efectes calorífics són els mateixos que produiria una tensió continua (que no aniria canviant i que sempre valdria el mateix) que tindria de valor el valor eficaç.   El valor eficaç s'expressa en volts.

La següent equació serveix per a calcular el Valor eficaç:

Període: és l'interval de temps que va des de l'instant en què la tensió alterna val un valor concret (el que tu decideixis) fins que torna a valer el mateix valor concret i en el mateix sentit de creixement.

Dit d'una altra manera més visual: és el temps que triga la gràfica de la tensió alterna a realitzar una oscil·lació complerta.

Oscil·lació complerta: és el dibuix de la gràfica de la tensió alterna que si el vas repetint, i posant les repeticions una al costat de l'altre, obtens la gràfica sencera.

Dit d'una altra manera: seria el procés, o el dibuix de la gràfica, que va des que la tensió té un valor concret fins que la tensió torna a valer aquest mateix valor concret i en el mateix sentit de creixement.

Freqüència: és el nombre d'oscil·lacions complertes que es produeixen en un segon. Es mesura en Hertz.   1 Hertz voldria dir que es produeix 1 oscil·lació complerta en 1 segon. 2 Hertz voldrien dir que es produeixen dues oscil·lacions complertes en 1 segon.

Les següents eqüacions relacionen la freqüència amb el període i van molt bé per a resoldre exercicis:

T = 1/f

f = 1/T

On "T" és el període (en segons)

i "f" és la freqüència (en Hertz)

EXERCICI: Calcula el valor màxim, el valor eficaç, el període i la freqüència de la gràfica que tens al capdamunt d'aquest escrit.  Expressa per escrit el per què creus que els resultats són aquests i tots els càlculs que hagis fet.

Corrent altern. (I)

Fins ara el corrent elèctric que hem estudiat ha estat el corrent continu. La Intensitat de corrent continu ha circulat al llarg d'un circuït sempre en el mateix sentit perquè un generador ens ha proporcionat una diferència de potencial constant. És a dir, en el següent circuït...

 ...el pol positiu de la pila (Càtode) té sempre més potencial elèctric que el pol negatiu de la pila (Ànode). La diferència (o resta) del pol positiu menys el pol negatiu ens dóna sempre el mateix valor (en aquest cas 1,5 V). És per això que la intensitat de corrent elèctrica positiva I sempre va en el mateix sentit. Et veus capaç de predir quin sentit tindrà la I?

No passa el mateix si ens fixem en un endoll dels molts que tenim a casa:

 Si en un instant determinat, mirem quin potencial té cadascun dels forats de l'endoll (el forat L i el forat R) i fem la resta següent:

Potencial del forat L – Potencial del forat R

obtindrem un resultat concret en volts.

Si fóssim molt ràpids mesurant i restant i, tot seguit, al cap de 1 milisegon d'haver fet la primera mesura, tornéssim a mesurar el valor del potencial de cadascun dels forats i tornéssim a fer la resta, el resultat de la resta ja no ens donaria el mateix que abans, ja hauria canviat.

I si ho tornéssim a fer al cap d'un altre milisegon, el resultat de la resta hauria tornat a canviar.

Si anéssim fent aquest càlcul cada milisegon, i després anéssim dibuixant en una gràfica tots els resultats trobats de la resta dels potencials dels dos forats, i, després, uníssim tots els punts marcats, ens sortiria la línia blava següent:

La línia blava, que puja i baixa, surt d'unir tots els punts que hem trobat.

En aquesta gràfica, l'eix vertical representa els volts; i l'eix horitzontal, els milisegons.

T'explico, per exemple, com hem obtingut un dels punts de la línia blava, el punt C.

Per obtenir el punt C, hem triat un instant de temps concret: l'instant 8,2 milisegons. Després, hem calculat la resta (Potencial L- Potencial R) a l'instant 8,2 milisegons, i el resultat de la resta ens ha donat 226, 3 V. Tot seguit hem dibuixat a la gràfica el punt C, mesurant 8,2 a l'eix horitzontal, pujant verticalment fins a l'alçada en la qual l'eix vertical marca 226,3 V, i marcant un punt de color blau.

Hem fet el mateix a tots els milisegons, i hem marcat tots els punts que ens han sortit. Unint els punts hem obtingut la linia blava.

Com pots imaginar, hi ha màquines que realitzen de manera automàtica aquestes operacions i que dibuixen totes soles la gràfica.

Així, si observem la línia que ens ha sortit, veiem que fa com una mena de muntanyes russes. Puja i baixa.

  A l'instant 0 milisegons, el valor de la diferència de potencial entre els dos costats de l'endoll és de 0 V.

A l'instant 5 milisegons, el valor de la diferència de potencial entre els dos costats de l'endoll és de 325,4 V.

A l'instant 8,2 milisegons, el valor de la diferència de potencial entre els dos costats de l'endoll és de 226,3 V.

 A l'instant 10 milisegons, el valor de la diferència de potencial entre els dos costats de l'endoll és de 0 V.

I ara fixa't:

A l'instant 15 milisegons, el valor de la diferència de potencial entre els dos costats de l'endoll és de -325,4 V., és a dir ens surten valors negatius, aixó vol dir que, al principi, el potencial del forat L era més gran que el potencial del forat R, en canvi, ara, el potencial del forat L és més baix (té menys volts) que el potencial del forat R, i per aixó quan fem la resta:

(Potencial de forat L - Potencial del forat R) 

ens surt un valor negatiu. ¿Com deu afectar això al sentit de la intensitat de corrent?

Respon les següents qüestions a la llibreta: 

1.-Al punt B de la gràfica, que correspon a l'instant 5 milisegons, la situació del circuït seria aquesta:

Quant val, en aquest instant, la diferència de potencial que proporciona l'endoll?

Quin punt tindrà, en aquest instant, un potencial més gran, el M o el N?

2.-Mira la gràfica de més amunt i digues a partir de quin instant la intensitat de corrent I canviarà de sentit respecte al sentit que tenia a l'instant 0. Explica per què.

3.-Ara mira el següent instant del circuït:

A quin instant, o instants de temps pot correspondre? Mira la gràfica per esbrinar-ho. Dibuixa el sentit que tindrà la intensitat en aquest instant. Quin punt tindrà més potencial, el M o el N?

4.- Quantes vegades canviarà de sentit la intensitat de corrent I en un segon?

.

.