Segons explicava, no fa gaire,
Pierre-René Beauquis, en una entrevista a La Vanguardia, el
consum energètic mundial de 1975 a 2005 es corresponia amb els
següents percentatges:
40% Petroli
22% Carbó
22%
Gas
16% Fonts d'energia no fòssils
Del 2005 cap aquí els
percentatges han estat els següents:
35%, petroli
26%
Carbó
24% Gas
15% Fonts d'Energia no fòssils
D'aquest
15% de fonts no fòssils, un 7,5% correspon a l'energia nuclear, un
6,5 % a l'energia hidroelèctrica, i només un 1% a les energies
solar i eòlica.
El senyor Beauquis és un ferm defensor de
l'energia nuclear, i amb aquestes xifres ens regala un bany de
realisme. No hi ha dubte que l'energia nuclear representa una font
d'energia que no genera quasi diòxid de carboni, molt barata, i
eficaç; no obstant això, l'ús de l'energia nuclear al planeta Terra presenta diverses dificultats:
la difícil gestió dels residus radioactius, i el risc d'accident
que, malgrat la seguretat, implicaria uns efectes destructius
excessius. La proliferació de l'ús de l'energia nuclear de fissió
significarà l'augment dels riscos d'accident.
Malauradament, si
no es desenvolupen altres opcions, sembla que el manteniment de
l'estat del benestar, al llarg de les dècades que vindran,
comportarà la multiplicació de les centrals nuclears. Existeix el perill que l'opinió
pública, davant la possibilitat de perdre les pensions de jubilació
o la sanitat gratuïta, acceptarà el perill catastròfic de la
reacció de fissió descontrolada; a la qual contemplarà com
improbable front la probable caiguda de l'estat del benestar.
Veure també:
.
.
.
